Audiovisual de l'exposició dels Tallers d'Història de l'Arxiu Municipal

Sant Feliu sobre rodes

L’Arxiu Municipal explica els mitjans de transport de Sant Feliu a 2.800 alumnes

Aquest curs 2010-2011 l’Arxiu Municipal ha organitzat diverses activitats als diferents centres educatius per explicar la importància del transport a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols en el marc dels Tallers d’Història. Els cap a 2.800 alumnes d’educació inicial, primària i ESO han pogut conèixer com es desplaçaven les persones i les mercaderies a Sant Feliu de Guíxols abans de la inauguració del tren i el progrés que va suposar aquest mitjà per a la nostra ciutat. També se’ls ha parlat de com es va passar dels traginers i els carruatges als autobusos i de com, finalment, els cotxes han esdevingut el principal mitjà de transport per a les persones.

Un dels objectius principals ha estat difondre als més joves el coneixement dels elements identificatius i propis de Sant Feliu de Guíxols en matèria de transport: el moll medieval i el port actual, el patrimoni del tren de Sant Feliu i les iniciatives ganxones en la creació d’empreses de transport com la mateixa Companyia del Tren, la SARFA o la Montdela.

S’han fet xerrades explicatives en més de 70 classes dels 8 centres educatius de la ciutat, de manera que els alumnes han pogut conèixer de primera mà una selecció d’imatges antigues i documents, preparada per l’Arxiu Municipal. Alhora han complementat aquesta informació d’abast local amb una segona sessió explicativa, preparada per Rosa M. Rourich, amb imatges de transport en cultures antigues i en d’altres llocs del món.

Com ja és tradició, els alumnes han realitzat escrits i dibuixos per concursar en la Mostra Literària de Sant Jordi que cada any organitza la Biblioteca Pública Octavi Viader. No obstant, aquest any per mitjà de l’Arxiu Municipal s’ha fet una selecció més àmplia dels treballs de plàstica realitzats a les diferents escoles que estarà exposada al pati de l’Ajuntament des del dia 29 d’abril fins al 13 de maig amb el títol “Sant Feliu sobre rodes”.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

El Puig Marí: Graner de la vila de Sant Feliu de Guíxols

Una de les eines més importants de què disposen els historiadors per l’estudi del paisatge, l’economia i la societat d’un territori i la seva relació amb l’entorn és el cadastre, un registre estadístic de les finques urbanes i rústiques fet per l’Estat per determinar la mesura dels impostos. A Catalunya, el primer cadastre realitzat després de la Guerra de Successió Espanyola (1703 – 1715) fou el conegut com a “cadastre de Patiño”, que pren el seu nom de José Patiño Rosales, nomenat l’any 1713 per Felip V superintendent de Rendes de Catalunya i un any després president de la Junta Superior de Govern i Justícia del Principat. L’ordre per a realitzar aquest cadastre va ser emesa el 9 de desembre de 1715, abans fins i tot del decret de Nova Planta.

El cadastre es va portar a terme en diverses etapes. Als anys 1716 – 1717, es realitzaren les primeres tasques cadastrals, elaborant una mena d’esborranys de les propietats urbanes i rústiques. Per a la valoració de les terres, i el càlcul de l’import dels impostos corresponents, s’establiren 32 classes de terres esglaonades des de la 1ª classe, amb una base imposable de 37 reials, fins a la 32ª amb una base de 1/48 part de reial. Totes les anotacions de partides de terra havien de portar assignada la seva classe, el que permetia deduir amb facilitat la seva base imposable d’acord amb la seva superfície. L’elaboració final del cadastre no es realitzaria fins l’any 1729, essent un veritable retrat de la distribució de la propietat a les diverses viles i ciutats de Catalunya.

A Sant Feliu de Guíxols, el cadastre de Patiño ens aporta una visió poc coneguda del barri del Puig i de l’eixample de Llevant. Tot aquest territori que, amb el temps, esdevindria pràcticament el cor de la ciutat era a la primera meitat del segle XVIII un conjunt de camps dedicats al conreu de la vinya, així com de diversos cereals, faves i llegums. Aquest cadastre ens presenta una zona delimitada al sud pel carrer de la Rutlla, a sol ixent pel carrer de l’Algavira, a ponent per l’actual carretera de Girona i al nord per un indefinit paratge de Vilartagues. Tot plegat el cadastre recull un total de 51 i ¾ vessanes, repartides entre 16 propietaris. La dimensió mitjana d’una explotació era de poc més de 3 vessanes, es a dir, uns 6.562’2 metres quadrats. La propietat mes grossa, amb 12 vessanes, pertanyia a Benet Bas i abastava des de les “tres vessanes de roquissar que és la part dita al Puig” fins les 9 vessanes de camp “en lo lloch dit Algavira”.

La producció agrària se centrava en el conreu de cereals i, més concretament, en el del mestall que, segons la declaració del cadastre, tenia una collita anual de 54 quarteres (uns 3.780 litres). Altres cereals conreats eren el forment, amb 18 i ½ quarteres, i el sègol, amb una collita de 4 quarteres. L’alternança en el conreu implicava la rotació anual del cereal amb faves i llegums, que presentaven una collita de 29 quarteres per any. Per altre banda, el conreu de la vinya també és present en el sector del Puig – Algavira, tot i que en menor extensió de terreny. Del total de 54 vessanes dedicades a l’agricultura, només 18 es dedicaven al conreu de la vinya amb una producció anual de 31 i ½ carregues de vi (aproximadament uns 2.614 litres). Aquestes dades, tant d’extensió de terres com de producció, ens demostren la importància del sector del Puig – Algavira com a veritable “graner” de la vila de Sant Feliu de Guíxols. També cal situar aquest “graner” en el context agrari del seu entorn: les eres, situades en l’avui dia anomenat Parc de les Eres, o els molins de vent propers (el de d’alt i el de baix). Tot plegat conforma el retrat d’un Sant Feliu de Guíxols agrícola avui força oblidat.

Per acabar, cal recordar el caràcter recaptatori del cadastre. El cadastre de Patiño és una eina fiscal per a la recaptació de fons mitjançant l’avaluació de la riquesa dels propietaris urbans i rústics. Això significa que les seves dades han de ser preses amb una certa prudència ja que és molt possible que alguns dels propietaris intentessin disminuir la capacitat de conreu de les seves terres o, fins i tot, les seves mides. És per això que les dades de producció agrària recollides al cadastre han de ser considerades com uns mínims de producció, pressuposant que les quantitats reals podrien ser més altes. Aquesta consideració no desvirtua la conclusió final en la que qualifiquem el Puig com a “graner” de la vila, al contrari, una major producció només ens pot ratificar en la seva importància en el sistema d’abastament d’aliment de la ciutat.

Josep Auladell Payró.

La revista L'Arjau finalista dels II Premis Carles Rahola de comunicació local

El passat divendres, 28 de gener, va tenir lloc a l’Auditori de Girona l’acte de lliurament de la segona edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. La revista L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal, va ser finalista d’un dels guardons. El premi finalment el va rebre la proposta presentada per l’Ajuntament de Figueres, mereixedora indiscutible de la distinció. No obstant, com a responsable de la publicació, vull expressar la motivació que ha suposat per nosaltres el fet de rebre la consideració de finalistes. En primer lloc, ens afalaga que la revista sigui valorada de manera tan positiva per autoritats reconegudes en el món de la comunicació. En segon lloc, ens dóna l’oportunitat d’explicar el sentit que té aquesta publicació i l’esforç i tenacitat que hi ha tot darrere.

Tot va començar el setembre de l’any 1989, ara fa 22 anys. El que inicialment era un butlletí informatiu de l’Arxiu Municipal i del Museu d’Història, es va convertir l’any 1997 en la revista L'Arjau, que abastava també la Biblioteca Pública i el Servei Municipal d’Educació. L’agost de 2008 es va apostar perquè L’Arjau es convertís en una revista sobre cultura i patrimoni de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Es tractava d’optimitzar aquesta publicació com a recurs de comunicació a nivell institucional i assolir nous sectors d’usuaris. Es va decidir el format actual de la revista, en volums monogràfics on el punt de vista històric es connecta sempre amb projectes actuals alhora que es procura la seva contextualització. Volem evitar l’enfocament nostàlgic, centrat en el passat, així com una visió local tancada en sí mateixa. Pel que fa a la distribució, es va reforçar el repartiment en la mateixa ciutat i es va considerar que l’edició electrònica era clau per a la difusió de la revista.

Per transmetre l’essència de l’Arjau al llarg de la seva història, en primer lloc cal parlar d’estimació i coneixement de la ciutat. Un dels objectius de la revista és fomentar la vinculació de les persones amb el territori pensant en l’acolliment, mai en l’exclusió. També considerem que el coneixement del territori és la base a partir de la qual es poden construir projectes de qualitat. En segon lloc, hi ha la interdisciplinarietat en la concepció de la revista i el plantejament dels temes, ja que l’objectiu és donar la informació el màxim de completa de cadascun d’ells. En tercer lloc, la publicació és dinàmica i ha anat evolucionant al llarg del temps quant a estructura, disseny, col•laboracions, etc.

Finalment, cal remarcar la implicació i la il•lusió tots els que fan L’Arjau: Dosis. Disseny Gràfic, Josep Solà, Gràfiques Bigas; Pere Carreras, Jordi Colomeda i David Hernández, membres del Consell de Redacció; i, per descomptat, els col•laboradors que aporten els seus coneixements i experiència per mitjà dels seus escrits sense cap retribució econòmica. Podríem dir que el cost de l’Arjau equival estrictament al preu de “l’objecte” però que l’Arjau en realitat no té preu, ja que tot el coneixement i dedicació que hi ha al darrere ni tan sols es pot arribar a mesurar, número a número, després de concebre 63 volums.

En un moment com el que vivim creiem que cal que siguem capaços de pensar i mirar a llarg termini. Cal molta il•lusió per la feina ben feta, per afavorir el coneixement i la cultura, així com l’ estimació per la nostra terra. No crec equivocar-me si dic que, en general, tots els tècnics que treballem en l’àmbit de la cultura i el patrimoni ho fem per vocació, amb una certa militància o tossuderia. N’estic segura que n’hi ha molts “d’Arjaus”. Espero que d’alguna manera el “nostre Arjau” serveixi per recordar-los i reivindicar-los. En un moment on cal reduir la despesa pública, cosa absolutament necessària, vull demanar que es pensi en el seu valor real, més enllà del cost econòmic. Aquest any 2011 tan sols es publicarà un Arjau, però confio en què es valora de manera justa la feina feta i que s’apostarà per mantenir-lo, encara que –novament!- calgui fer adequacions. Vull donar públicament les gràcies al Col•legi de Periodistes i a la Diputació de Girona pel seu suport i reconeixement.

M.Àngels Suquet i Fontana

Directora de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i coordinadora de L’Arjau

L'Arjau, la revista cultural de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, un dels tres finalistes dels premis Rahola a l'espera de conèixer el veredicte final aquest divendres

Entre els candidats al premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dels Premis de Comunicació Carles Rahola, els finalistes elegits pel jurat són el web de l’Ajuntament de Figueres; la revista Engega!, de la Universitat de Girona, i la revista cultural L’Arjau, de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. En total, es presenten 8 propostes en un premi dotat amb 1.000 euros.

El jurat avaluador dels 99 treballs que s’han presentat a la segona edició dels Premis de Comunicació Local Carles Rahola s’ha reunit per elegir els finalistes de cadascuna de les sis categories. Els guanyadors d’aquests guardons, instituïts per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, no es coneixeran fins al mateix dia que es lliurin, el divendres 28 de gener.

L'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols presenta un llibre sobre les drassanes reials guixolenques del segle XVIII

El proper 10 de desembre de 2010, a les 20 h. del vespre, tindrà lloc a la sala d’actes de l'Arxiu Municipal(crta. Girona 45-47), la presentació del llibre La reial fàbrica de vaixells de Sant Feliu de Guíxols (1715-1721) editat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols en col•laboració amb la Diputació de Girona. Es tracta del darrer títol de la col•lecció Urània – Estudis Guixolencs, que l’Ajuntament impulsa des de l’Arxiu Municipal des de fa més de 20 anys.

El llibre ha estat escrit pels historiadors Marcel Pujol i Pablo de la Fuente, i és fruit de la recerca portada a terme en diversos arxius mitjançant la III Beca Lluís Esteva Cruañas de l’Ajuntament de Sant Feliu. Aquest llibre vol donar a conèixer un aspecte poc conegut de la història guixolenca durant el segle XVIII: la ubicació a la vila d’unes drassanes reials que s’ocuparen de la construcció de diversos vaixells de guerra per encàrrec del rei Felip V. Entre aquests vaixells hi hagué el Sant Felip El Reial, el primer navili de línia de tres ponts al servei de la marina espanyola. Els autors del llibre ens expliquen, de la mà dels protagonistes de l’època, les raons del naixement d’aquestes drassanes a la platja guixolenca i el perquè de la seva ràpida desaparició.

La implantació d’aquesta important indústria a Sant Feliu de Guíxols tingué importants conseqüències econòmiques, urbanístiques i socials al municipi. Però al mateix temps, i malgrat el seu caràcter efímer com a centre productor naval, el període comprès entre 1715-1721 fa sobresortir Sant Feliu de Guíxols de l’àmbit de la història local convencional per situar-lo a primera línia de la història de Catalunya i d’Espanya.

l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols presenta un llibre de fotografia antiga de la Costa Brava.

El proper dijous 2 de desembre de 2010, a les 20 h. del vespre, tindrà lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Octavi Viader de Sant Feliu de Guíxols (carretera de Girona 45-47) la presentació del llibre Costa Brava panoràmica, publicat per l’editorial Efadós, amb la participació de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la col•laboració del Patronat de Turisme Costa Brava de la Diputació de Girona. La realització del llibre, que complementa fotografies antigues amb textos extrets de guies turístiques d’època, ha anat a cura de M. Àngels Suquet i Marc Auladell, tècnics de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Costa Brava panoràmica recull més d’un centenar de postals antigues del litoral gironí i 22 imatges en format panoràmic despleglable de fins a 0,85 m. que ressegueixen des de la costa de Blanes fins a la de Portbou, passant per tots els municipis compresos al litoral gironí. Aquestes imatges van ser realitzades durant el primer terç del segle XX per fotògrafs de procedències i orígens diversos que amb les seves instantànies van deixar acta notarial d’una realitat que ara esdevé patrimoni històric. El format de fotografia panoràmica que conté el llibre es presenta com una finestra oberta de bat a bat que permet al lector endinsar-se dins del paisatge representat i abordar de manera original aquesta mirada cap al passat de la Costa Brava.

Al llarg de les pàgines de Costa Brava panoràmica hi desfilen remitgers, patrons, remalladores i mestres d’aixa, tot un espectacle de gent de mar que feineja al port i que conviu amb l’arribada dels primers estiuejants. Un testimoni gràfic d’excepció que recupera un temps, en ocasions dur i auster, que ara retorna amb força gràcies a la potencialitat que ofereixen les fotografies.

La Junta local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos.

El 1880 es fundà a Madrid la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos sota el patronatge de la reina Maria Cristina, essent Alfons XII el primer soci protector. L’objectiu de la societat era, simplement, salvar les vides dels que naufragaven a les costes i rius de l’estat espanyol i per aconseguir-ho calia fundar juntes locals de la societat en les poblacions del litoral.
A Sant Feliu de Guíxols, la iniciativa va sortir del comandant de marina de Palamós que, amb la col·laboració de l’ajuntament, va convocar una primera reunió el 16 de novembre de 1886. La Junta local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos de San Feliu de Guíxols va quedar constituïda el 17 de novembre de 1886. El seu primer president va ser Joan Casas i Arxer, que va ocupar el càrrec fins el març de 1889, moment en què va entrar a presidir l’entitat el senyor Joan Fortó i Jordà. Ja el 1887 la Junta Local demana al municipi el terreny necessari per a bastir-hi la caseta. El punt triat va ser “...el fortín y sitio del mismo donde estuvo emplazada la batería” a la punta dels Guíxols, terreny que pertanyia al municipi. L’ajuntament acordà a finals de l’any 1887 donar a la Junta el permís per ocupar el terreny sol·licitat. Les obres de la caseta es retardaren per l’escassetat de cabals. No serà fins el 1889 que es podran començar les obres i seran portades a terme per Pius Prujà, paleta i contractista de la vila. A les darreries del 1890 va acabar-se la construcció.
Al 1891 la societat va portar a terme un simulacre de salvament amb el canó llançacaps Dawson que va ser tot un èxit. Segurament això va provocar un augment dels socis i de les ajudes i animà la Junta a comunicar a Madrid que havia arribat l’hora de comprar un bot salvavides que, desprès de diverses vicissituds, va arribar a la caseta del salvament a mitjans del mes d’agost de 1898. La construcció del bot, batejat “Miquel de Boera”, s’adjudicà a la casa Burell i Cia. de Barcelona amb un cost de 8.000 pessetes. Així com la d’un carro, per avarar l’embarcació, per un import de 3.000 pessetes més que anirien a compte de la casa central de Madrid.
El 1901, com que resulta carregós baixar i pujar el bot del penyal cada vegada que hi ha necessitat, la Junta local demana permís a l’ajuntament per construir una caseta al peu dels Guíxols per guardar-hi el bot i tenir-lo així més a prop del mar. L’ajuntament atorga la concessió a precari.
L’activitat de la Junta continuà amb alts i baixos, però amb una percepció més generalitzada de la seva utilitat, el que la porta a rebre donatius tant dels capitans dels vaixells que arribaven al port de Sant Feliu com de diverses societats de pescadors d’arreu de la costa, per exemple “La Tranyina” de Lloret de Mar, i d’ajuntaments com el de Tossa de Mar.
La Guerra Civil Espanyola va significar un obligat interval sense activitat. A la seva fi, la Junta tornà a reprendre les seves funcions, tot i la manca de material. La documentació actualment disponible permet assegurar l’activitat de l’entitat fins el 1943, posteriorment només disposem d’un document del 1965 – 1966, en què es donen instruccions per donar de baixa el material de l’estació de salvament, ja sense activitat.

Els documents del Salvament a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

El fons que podem consultar a l’Arxiu Municipal abasta documentació de la Junta local des de la seva creació l’any 1886 fins l’any 1943, així com un petit volum de documentació produïda des de l’any 1880 per la seu a Madrid de la Societat (principalment butlletins). La documentació està centrada en les activitats de la Junta, principalment en tot el procés de compra de material de salvament, construcció de la caseta del Salvament i construcció del bot “Miquel de Boera”. També cal remarcar la correspondència mantinguda amb diversos ajuntaments i societats de pescadors de la costa catalana més propera (Tossa de mar, Lloret de mar, etc) referent a donatius i activitats pròpies de l’estació de salvament. Per acabar, assenyalem els informes i escrits sobre salvaments realitzats per la Estació de Sant Feliu, tant de vaixells en perill com de vides humanes.

Josep Auladell Payró

Fonts:
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de la Junta local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos.

Bibliografia:
ESTEVA CRUAÑAS, LLUÍS. “El Salvament 1886 – 1901”, a Quaderns d’informació municipal, núm. 13 (juny). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 1980, p. 8 – 9.

ESTEVA CRUAÑAS, LLUÍS. “El Salvament”, a Estudis sobre temes del Baix Empordà, núm. 1. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 1981, p. 155 – 175.

Vista parcial de la badia de sant feliu un matí de l'hivern del 2009. En primer terme, la sorra i l'espigó del racó de garbí, al fons el moll i l'entrada a la badia de Sant Feliu de Guíxols

El Fons de Josep Roca i Roca a l’Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols

Tant per la importància de la documentació com pel lligam professional del senyor Josep Roca amb la Companyia del tren de Sant Feliu a Girona, crec convenient realitzar una petita ressenya d’aquest fons que actualment podem consultar a l’arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols

Josep Roca Roca va néixer el dia 1 de gener de 1863 a Lloret de Mar. Enginyer Industrial especialitzat en mecànica l’any 1889, l’any següent, el 1890, és nomenat ajudant de Bernat de Puig, enginyer en cap de la Companyia del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona durant els treballs de construcció del ferrocarril. L’any 1894, amb la línia ja acabada, Josep Roca és designat enginyer en cap d’explotació de la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols. Dimiteix del seu càrrec el 29 d’abril de 1896, i el tornarà a ocupar el febrer de 1902 fins a la seva jubilació. A nivell social, cal remarcar la seva col•laboració amb diversos fets i entitats culturals del seu moment. Així, el trobem el 1916 com a membre del casino El guixolense, fent una donació a la biblioteca studium de Sant Feliu de Guíxols, col•laborant amb Rafel Patxot en la instal•lació de pluviòmetres a diverses estacions de la línia del tren, o mantenint diversos contactes amb la societat astronòmica de Barcelona.

Pel que es refereix a la documentació, podem dividir el fons de Josep Roca en tres grans blocs. Un primer bloc format per la documentació de caire més familiar amb correspondència personal i documents relatius a la gestió del patrimoni de la família. Un segon bloc amb la documentació corresponent a la seva etapa de formació com a enginyer Industrial, de 1885 a 1887, formada per 30 dibuixos tècnics i plànols, i un tercer bloc amb la documentació referent a la seva vida professional, principalment a la seva feina com a cap d’explotació de la companyia del tren de Sant Feliu i que abasta des de l’any 1890 fins a l’any 1920. Dins d’aquesta documentació professional cal remarcar la diversa correspondència que el senyor Roca va mantenir tant amb empreses fabricants de material ferroviari com amb altres enginyers o amb responsables de companyies de ferrocarril.

Tanmateix i atesa l’activitat professional de Josep Roca a Sant Feliu de Guíxols, per aprofundir en el personatge és recomanable la consulta del Fons de la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, dipositat també a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.


Josep Auladell Payró

Fonts:
Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Josep Roca Roca.
Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons del Ferrocarril de Sant Feliu a Girona.