Aquest blog només pretén ser un recull d’aquelles històries, petites o grans històries, que podem trobar a Sant Feliu de Guíxols. Una ciutat de la Costa Brava a cavall entre el turisme i la petita industria, el comerç i els serveis. Una ciutat que amaga un munt d’històries, un munt d’història que, poc a poc, anirem desvetllant i us anirem presentant. Si sou tant amables de seguir-nos.



Benvinguts


Vista d'un antic molí de vent a la vall de les comes, testimoni d'un temps i d'una manera de treballar ja practicament oblidats

jueves, 31 de marzo de 2011

L’Arxiu Municipal explica els mitjans de transport de Sant Feliu a 2.800 alumnes



Aquest curs 2010-2011 l’Arxiu Municipal ha organitzat diverses activitats als diferents centres educatius per explicar la importància del transport a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols en el marc dels Tallers d’Història. Els cap a 2.800 alumnes d’educació inicial, primària i ESO han pogut conèixer com es desplaçaven les persones i les mercaderies a Sant Feliu de Guíxols abans de la inauguració del tren i el progrés que va suposar aquest mitjà per a la nostra ciutat. També se’ls ha parlat de com es va passar dels traginers i els carruatges als autobusos i de com, finalment, els cotxes han esdevingut el principal mitjà de transport per a les persones.

Un dels objectius principals ha estat difondre als més joves el coneixement dels elements identificatius i propis de Sant Feliu de Guíxols en matèria de transport: el moll medieval i el port actual, el patrimoni del tren de Sant Feliu i les iniciatives ganxones en la creació d’empreses de transport com la mateixa Companyia del Tren, la SARFA o la Montdela.

S’han fet xerrades explicatives en més de 70 classes dels 8 centres educatius de la ciutat, de manera que els alumnes han pogut conèixer de primera mà una selecció d’imatges antigues i documents, preparada per l’Arxiu Municipal. Alhora han complementat aquesta informació d’abast local amb una segona sessió explicativa, preparada per Rosa M. Rourich, amb imatges de transport en cultures antigues i en d’altres llocs del món.

Com ja és tradició, els alumnes han realitzat escrits i dibuixos per concursar en la Mostra Literària de Sant Jordi que cada any organitza la Biblioteca Pública Octavi Viader. No obstant, aquest any per mitjà de l’Arxiu Municipal s’ha fet una selecció més àmplia dels treballs de plàstica realitzats a les diferents escoles que estarà exposada al pati de l’Ajuntament des del dia 29 d’abril fins al 13 de maig amb el títol “Sant Feliu sobre rodes”.

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

viernes, 11 de marzo de 2011

El Puig Marí: Graner de la vila de Sant Feliu de Guíxols


Una de les eines més importants de què disposen els historiadors per l’estudi del paisatge, l’economia i la societat d’un territori i la seva relació amb l’entorn és el cadastre, un registre estadístic de les finques urbanes i rústiques fet per l’Estat per determinar la mesura dels impostos. A Catalunya, el primer cadastre realitzat després de la Guerra de Successió Espanyola (1703 – 1715) fou el conegut com a “cadastre de Patiño”, que pren el seu nom de José Patiño Rosales, nomenat l’any 1713 per Felip V superintendent de Rendes de Catalunya i un any després president de la Junta Superior de Govern i Justícia del Principat. L’ordre per a realitzar aquest cadastre va ser emesa el 9 de desembre de 1715, abans fins i tot del decret de Nova Planta.
El cadastre es va portar a terme en diverses etapes. Als anys 1716 – 1717, es realitzaren les primeres tasques cadastrals, elaborant una mena d’esborranys de les propietats urbanes i rústiques. Per a la valoració de les terres, i el càlcul de l’import dels impostos corresponents, s’establiren 32 classes de terres esglaonades des de la 1ª classe, amb una base imposable de 37 reials, fins a la 32ª amb una base de 1/48 part de reial. Totes les anotacions de partides de terra havien de portar assignada la seva classe, el que permetia deduir amb facilitat la seva base imposable d’acord amb la seva superfície. L’elaboració final del cadastre no es realitzaria fins l’any 1729, essent un veritable retrat de la distribució de la propietat a les diverses viles i ciutats de Catalunya.
A Sant Feliu de Guíxols, el cadastre de Patiño ens aporta una visió poc coneguda del barri del Puig i de l’eixample de Llevant. Tot aquest territori que, amb el temps, esdevindria pràcticament el cor de la ciutat era a la primera meitat del segle XVIII un conjunt de camps dedicats al conreu de la vinya, així com de diversos cereals, faves i llegums. Aquest cadastre ens presenta una zona delimitada al sud pel carrer de la Rutlla, a sol ixent pel carrer de l’Algavira, a ponent per l’actual carretera de Girona i al nord per un indefinit paratge de Vilartagues. Tot plegat el cadastre recull un total de 51 i ¾ vessanes, repartides entre 16 propietaris. La dimensió mitjana d’una explotació era de poc més de 3 vessanes, es a dir, uns 6.562’2 metres quadrats. La propietat mes grossa, amb 12 vessanes, pertanyia a Benet Bas i abastava des de les “tres vessanes de roquissar que és la part dita al Puig” fins les 9 vessanes de camp “en lo lloch dit Algavira”.
La producció agrària se centrava en el conreu de cereals i, més concretament, en el del mestall que, segons la declaració del cadastre, tenia una collita anual de 54 quarteres (uns 3.780 litres). Altres cereals conreats eren el forment, amb 18 i ½ quarteres, i el sègol, amb una collita de 4 quarteres. L’alternança en el conreu implicava la rotació anual del cereal amb faves i llegums, que presentaven una collita de 29 quarteres per any. Per altre banda, el conreu de la vinya també és present en el sector del Puig – Algavira, tot i que en menor extensió de terreny. Del total de 54 vessanes dedicades a l’agricultura, només 18 es dedicaven al conreu de la vinya amb una producció anual de 31 i ½ carregues de vi (aproximadament uns 2.614 litres). Aquestes dades, tant d’extensió de terres com de producció, ens demostren la importància del sector del Puig – Algavira com a veritable “graner” de la vila de Sant Feliu de Guíxols. També cal situar aquest “graner” en el context agrari del seu entorn: les eres, situades en l’avui dia anomenat Parc de les Eres, o els molins de vent propers (el de d’alt i el de baix). Tot plegat conforma el retrat d’un Sant Feliu de Guíxols agrícola avui força oblidat.
Per acabar, cal recordar el caràcter recaptatori del cadastre. El cadastre de Patiño és una eina fiscal per a la recaptació de fons mitjançant l’avaluació de la riquesa dels propietaris urbans i rústics. Això significa que les seves dades han de ser preses amb una certa prudència ja que és molt possible que alguns dels propietaris intentessin disminuir la capacitat de conreu de les seves terres o, fins i tot, les seves mides. És per això que les dades de producció agrària recollides al cadastre han de ser considerades com uns mínims de producció, pressuposant que les quantitats reals podrien ser més altes. Aquesta consideració no desvirtua la conclusió final en la que qualifiquem el Puig com a “graner” de la vila, al contrari, una major producció només ens pot ratificar en la seva importància en el sistema d’abastament d’aliment de la ciutat.


Josep Auladell Payró.