Aquest blog només pretén ser un recull d’aquelles històries, petites o grans històries, que podem trobar a Sant Feliu de Guíxols. Una ciutat de la Costa Brava a cavall entre el turisme i la petita industria, el comerç i els serveis. Una ciutat que amaga un munt d’històries, un munt d’història que, poc a poc, anirem desvetllant i us anirem presentant. Si sou tant amables de seguir-nos.



Benvinguts


Vista d'un antic molí de vent a la vall de les comes, testimoni d'un temps i d'una manera de treballar ja practicament oblidats

martes, 1 de febrero de 2011

La revista L'Arjau finalista dels II Premis Carles Rahola de comunicació local


El passat divendres, 28 de gener, va tenir lloc a l’Auditori de Girona l’acte de lliurament de la segona edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. La revista L’Arjau, editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per mitjà de l’Arxiu Municipal, va ser finalista d’un dels guardons. El premi finalment el va rebre la proposta presentada per l’Ajuntament de Figueres, mereixedora indiscutible de la distinció. No obstant, com a responsable de la publicació, vull expressar la motivació que ha suposat per nosaltres el fet de rebre la consideració de finalistes. En primer lloc, ens afalaga que la revista sigui valorada de manera tan positiva per autoritats reconegudes en el món de la comunicació. En segon lloc, ens dóna l’oportunitat d’explicar el sentit que té aquesta publicació i l’esforç i tenacitat que hi ha tot darrere.

Tot va començar el setembre de l’any 1989, ara fa 22 anys. El que inicialment era un butlletí informatiu de l’Arxiu Municipal i del Museu d’Història, es va convertir l’any 1997 en la revista L'Arjau, que abastava també la Biblioteca Pública i el Servei Municipal d’Educació. L’agost de 2008 es va apostar perquè L’Arjau es convertís en una revista sobre cultura i patrimoni de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Es tractava d’optimitzar aquesta publicació com a recurs de comunicació a nivell institucional i assolir nous sectors d’usuaris. Es va decidir el format actual de la revista, en volums monogràfics on el punt de vista històric es connecta sempre amb projectes actuals alhora que es procura la seva contextualització. Volem evitar l’enfocament nostàlgic, centrat en el passat, així com una visió local tancada en sí mateixa. Pel que fa a la distribució, es va reforçar el repartiment en la mateixa ciutat i es va considerar que l’edició electrònica era clau per a la difusió de la revista.

Per transmetre l’essència de l’Arjau al llarg de la seva història, en primer lloc cal parlar d’estimació i coneixement de la ciutat. Un dels objectius de la revista és fomentar la vinculació de les persones amb el territori pensant en l’acolliment, mai en l’exclusió. També considerem que el coneixement del territori és la base a partir de la qual es poden construir projectes de qualitat. En segon lloc, hi ha la interdisciplinarietat en la concepció de la revista i el plantejament dels temes, ja que l’objectiu és donar la informació el màxim de completa de cadascun d’ells. En tercer lloc, la publicació és dinàmica i ha anat evolucionant al llarg del temps quant a estructura, disseny, col•laboracions, etc.

Finalment, cal remarcar la implicació i la il•lusió tots els que fan L’Arjau: Dosis. Disseny Gràfic, Josep Solà, Gràfiques Bigas; Pere Carreras, Jordi Colomeda i David Hernández, membres del Consell de Redacció; i, per descomptat, els col•laboradors que aporten els seus coneixements i experiència per mitjà dels seus escrits sense cap retribució econòmica. Podríem dir que el cost de l’Arjau equival estrictament al preu de “l’objecte” però que l’Arjau en realitat no té preu, ja que tot el coneixement i dedicació que hi ha al darrere ni tan sols es pot arribar a mesurar, número a número, després de concebre 63 volums.

En un moment com el que vivim creiem que cal que siguem capaços de pensar i mirar a llarg termini. Cal molta il•lusió per la feina ben feta, per afavorir el coneixement i la cultura, així com l’ estimació per la nostra terra. No crec equivocar-me si dic que, en general, tots els tècnics que treballem en l’àmbit de la cultura i el patrimoni ho fem per vocació, amb una certa militància o tossuderia. N’estic segura que n’hi ha molts “d’Arjaus”. Espero que d’alguna manera el “nostre Arjau” serveixi per recordar-los i reivindicar-los. En un moment on cal reduir la despesa pública, cosa absolutament necessària, vull demanar que es pensi en el seu valor real, més enllà del cost econòmic. Aquest any 2011 tan sols es publicarà un Arjau, però confio en què es valora de manera justa la feina feta i que s’apostarà per mantenir-lo, encara que –novament!- calgui fer adequacions. Vull donar públicament les gràcies al Col•legi de Periodistes i a la Diputació de Girona pel seu suport i reconeixement.

M.Àngels Suquet i Fontana

Directora de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i coordinadora de L’Arjau