El Fons de Josep Roca i Roca a l’Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols

Tant per la importància de la documentació com pel lligam professional del senyor Josep Roca amb la Companyia del tren de Sant Feliu a Girona, crec convenient realitzar una petita ressenya d’aquest fons que actualment podem consultar a l’arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols

Josep Roca Roca va néixer el dia 1 de gener de 1863 a Lloret de Mar. Enginyer Industrial especialitzat en mecànica l’any 1889, l’any següent, el 1890, és nomenat ajudant de Bernat de Puig, enginyer en cap de la Companyia del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona durant els treballs de construcció del ferrocarril. L’any 1894, amb la línia ja acabada, Josep Roca és designat enginyer en cap d’explotació de la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols. Dimiteix del seu càrrec el 29 d’abril de 1896, i el tornarà a ocupar el febrer de 1902 fins a la seva jubilació. A nivell social, cal remarcar la seva col•laboració amb diversos fets i entitats culturals del seu moment. Així, el trobem el 1916 com a membre del casino El guixolense, fent una donació a la biblioteca studium de Sant Feliu de Guíxols, col•laborant amb Rafel Patxot en la instal•lació de pluviòmetres a diverses estacions de la línia del tren, o mantenint diversos contactes amb la societat astronòmica de Barcelona.

Pel que es refereix a la documentació, podem dividir el fons de Josep Roca en tres grans blocs. Un primer bloc format per la documentació de caire més familiar amb correspondència personal i documents relatius a la gestió del patrimoni de la família. Un segon bloc amb la documentació corresponent a la seva etapa de formació com a enginyer Industrial, de 1885 a 1887, formada per 30 dibuixos tècnics i plànols, i un tercer bloc amb la documentació referent a la seva vida professional, principalment a la seva feina com a cap d’explotació de la companyia del tren de Sant Feliu i que abasta des de l’any 1890 fins a l’any 1920. Dins d’aquesta documentació professional cal remarcar la diversa correspondència que el senyor Roca va mantenir tant amb empreses fabricants de material ferroviari com amb altres enginyers o amb responsables de companyies de ferrocarril.

Tanmateix i atesa l’activitat professional de Josep Roca a Sant Feliu de Guíxols, per aprofundir en el personatge és recomanable la consulta del Fons de la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, dipositat també a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.


Josep Auladell Payró

Fonts:
Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Josep Roca Roca.
Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons del Ferrocarril de Sant Feliu a Girona.

Una imatge que ja forma part de la història, el Tour de France 2009 a Sant Feliu de Guíxols

Una família de pescadors a Sant Feliu de Guíxols

Dins dels fons personals que podem trobar a l’arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols cal remarcar, entre molts d’altres, el petit conjunt de documents de la família Blanch, pescadors, mariners i calafats de Sant Feliu de Guíxols de finals del segle XVIII i principis del XIX, on trobem testaments, inventaris de béns i altres documents de gran interès per il•lustrar les condicions de vida d’aquelles èpoques. Com a exemple, podem veure l’inventari pres l’any 1775 per Antònia Blanch i Llambi, viuda d’Aleix Blanch, pescador de la vila de Sant Feliu de Guíxols. El document es un manuscrit del notari Rafel Puig on hi apareix una relació dels béns propietat d’Aleix Blanch que són heretats per la seva vídua:

Antonia Blanch y Llambí viuda de Aleix Blanch pescador de la vila de Sant Feliu de Guíxols. Bisbat y corregiment de Girona. Per a poder gaudir dels drets, prerrogativas i preeminencias que segons la antigua i lloable consuetut de Barcelona y Constitució General de Catalunya feta a Perpinya que comença (…).
Competeixen a les viudas que dins lo termini de dret (…) prenent inventari dels Bens de llurs difunts marits y per conservació de son dot y drets a tots fins y efecte a ella més utils i convenients y evitase tota disputa de dols y macula y penes. En tot temps conta de la consistencia dels bens de son difunt marit estant y trobanse ella dita Antonia en la casa propia daquest situada en lo arreval de Tueda de esta vila. Precedint empero la señal de la santa creu prengue inventari de los bens en la forma seguent:
Como la ya dita casa baix sas afrontacions compresa.
En la sala: una taula de pi dolenta item quatre cadires de valca usadas item una caxa gran (...) usada.
En la cuyna: La pala, forquetas, llevas y serra del foch item una olla de ferro item un parol item dos llums de ferro item una cadena amb sos arnesos item un calaix amb quatre culleras y quatre furquillas de llauto item una font de terrisa tot usat.
En la cambra de debant: Un llit de Peu de Gall[1] amb sa marfega y matalas y dos coxins y dos llansols amb sa colxa de indianas item dos cadiras de valca item una caxa de (?) i dins della vuyt llansols (...) quatre estovalles quatre tovallons y tres axugamans tot usat.
En lo quarto del detras: Un llit de peu de gall amb marfega per las criaturas dos llansols de borras una flasada verda y dos coxins també usat.
En lo terrat:Un llit de peu de gall amb sa marfega tambe per las criaturas, usat.
En lo celler: Una bota de quatre carregas vuyda y usada.
Item y finalment, un pesa de terra de viña plantada situada en lo terme de dita vila i territori dit lo Monjoy baix sas afrontacions compresa.
Los quals bens y no altres confesa dita Antonia Blanch y Llambí pertanyen al mencionat marit (...).

Podem dir que el segle XVIII, principalment la seva segona meitat, fou una època de desenvolupament per a la vila, tant econòmic com social, amb un creixement demogràfic sostingut de manera que, a finals de segle, Sant Feliu ja tenia més de 5000 habitants. Naturalment, aquest fet es traduí en el creixement de la ciutat, arribant el 1790 a les 1200 cases . Aquest creixement en tots els àmbits no arribà a tota la població ganxona per igual. L’inventari pres per Antonia Blanch n’és un clar reflex ja que ens presenta una casa humil, amb una gran austeritat en el parament de la llar, on tot és usat, on la bota del celler està buida i on en prou feines podríem trobar rés de gaire valor econòmic. Per altra banda, el document ens confirma, un cop més, la possessió per part dels pescadors i/o mariners d’un petit tros de terra (la vinya) que si durant l’exercici de la seva professió constituïa un ajut per sobreviure, en la vellesa esdevenia, pràcticament, l’únic mitjà de supervivència i, juntament amb la casa, l’ítem de més valor que podem trobar en aquest inventari.

Josep Auladell Payró

Fonts:

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Lluís Llor Sabat.

[1] PEU DE GALL: cadascun dels dos banquets de fusta o de ferro que serveixen de suport a les posts d’un llit rudimentari (Diccionari català – valencià – balear. Mn. Antoni M. Alcover. Editorial Moll)