Aquest blog només pretén ser un recull d’aquelles històries, petites o grans històries, que podem trobar a Sant Feliu de Guíxols. Una ciutat de la Costa Brava a cavall entre el turisme i la petita industria, el comerç i els serveis. Una ciutat que amaga un munt d’històries, un munt d’història que, poc a poc, anirem desvetllant i us anirem presentant. Si sou tant amables de seguir-nos.



Benvinguts


Vista d'un antic molí de vent a la vall de les comes, testimoni d'un temps i d'una manera de treballar ja practicament oblidats

jueves, 7 de enero de 2010

Una petita història dels Banys de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols


Que avui en dia tinguem assumit que l’oci i la practica de l’esport estan adreçats a una gran part de la població no vol dir que sempre hagi estat així. A finals del segle XIX i principis del XX l’esport era una activitat d’uns pocs privilegiats que disposaven de temps lliure i de ganes de fer-lo servir.

Aquest caràcter de pràctica minoritària equivalia a una sociabilitat esportiva elitista, que quedà perfectament reflectida en el període que finalitza en el 1914, quan veiem com la majoria d’entitats esportives existents en aquell moment presenten dues característiques evidents, el seu origen barceloní i els sectors socials benestants que les sustenten (Circulo ecuestre, Club de regatas, etc.). A partir de 1914 i fins el 1924 podem parlar d’una època de transició en l’esport català, amb una crescuda important d’entitats esportives, un abandonament progressiu de l’esport elitista i la consolidació de la xarxa federativa (es fundaren més de 10 entitats federatives). Un altre tret força evident de l’època es la rapida comarcalització de l’esport, fins aleshores centrat a Barcelona i rodalia, que va portà una nova realitat a comarques anteriorment poc o gens implicades en la vida esportiva. En aquest aspecte, un cop més, els sectors benestants tingueren el seu protagonisme, tot traslladant durant les seves vacances les activitats esportives als centres d’estiueig. A casa nostra, i dins aquesta expansió fora de Barcelona de l’associacionisme esportiu, veiem com creix l’expectació que despertà el futbol que va portar a la fundació, el 1914, de l’ateneu esportiu Guíxols, mentre que per la natació encara faltaven alguns anys i unes altres circumstàncies.

Indubtablement, l’existència, o no, d’infraestructures que facilitessin la practica de l’esport era determinant pel seu arrelament en un determinat indret. A Sant Feliu, els esports aquàtics, com ara la natació, no tingueren una presencia continuada fins que els Banys de Sant Elm proporcionaren un marc adient per a la seva practica. Quan el mes de maig de 1922 el senyor Pere Rius i Calvet començava les reformes dels banys d’en Baldomero per convertir-los en els Banys de Sant Elm, poca gent a Sant Feliu podia pensar en el canvi que aquestes instal·lacions suposarien pel seu temps d’oci que quedaria, en molts casos, indefectiblement lligat a l’esport. L’artífex dels Banys, barceloní de naixement i fabricant de teixits d’ofici, no desconeixia el potencial que l’esport podia aportar al seu negoci i decidí crear un centre on la burgesia urbana, component majoritari de les colònies d’estiuejants a l’època, pogués gaudir d’un centre de reunió amb totes les comoditats i on no hi faltessin les activitats esportives. Així, ja en un dels primers anuncis[1] dels seus banys, abans de la seva inauguració, el senyor Rius feia una mena de declaració de principis, tot informant dels serveis de Bar i perruqueria, concerts i balls, juntament amb concursos de natació i de waterpolo.

Comença el partit!

La inauguració dels Banys el 15 de juliol de 1922 fou un acte absolutament protocol·lari, amb solemne festa religiosa i banquet amb l’assistència de les autoritats del moment[2]. La inauguració esportiva però, no va arribar fins el 20 d’agost d’aquell mateix any amb la complicitat del Club Natació de Barcelona (C. N. B.), pioner de la natació a Catalunya, que en aquella època estava portant a terme una veritable campanya de proselitisme amb sortides a les poblacions costaneres per expandir la practica de la natació. El C. N. B. va portar a Sant Feliu dos equips de waterpolo que competiren entre ells a més de nedadors de velocitat i de fons, desplaçant un total de 20 nedadors[3], a la festa s’hi afegiren nedadors locals que celebraren dues proves, una de resistència i una de sota aigua[4] demostrant l’interès ja existent per la natació a casa nostra. La llavor que sembrà el C. N. B., l’entusiasme dels esportistes locals i el suport d’en Pere Rius foren determinants pels fets que succeïren a continuació. A principis de setembre d’aquell mateix any un grup de afeccionats es reunien als Banys de Sant Elm per formar el que seria el primer club de natació de la nostra ciutat. D’aquella reunió sortiria una junta encapçalada per en Jaume Lladó que instal·la la seu social del Club de Natació Guíxols als Banys de Sant Elm[5].

En aquell temps, de la mateixa manera que naixien i creixien les entitats esportives, ho feien les federatives, dedicant - se a reglamentar i impulsar els seus esports respectius. Així, el 1920 naixia la federació espanyola de natació i el 1921 ho feia la federació catalana de natació amateur. El 16 de setembre de 1922 els representants del flamant Club Natació Guíxols anaren a Barcelona a una reunió de la Federació Catalana de natació[6]. A la reunió, i davant dels delegats de diversos clubs de Catalunya, els nouvinguts presentaren la sol·licitud de celebrar a Sant Feliu els campionats de Catalunya de natació, anant la seva organització a càrrec del recentment constituït club i comptant amb les instal·lacions dels Banys de Sant Elm. La Federació va accedir a la seva sol·licitud. A l’endemà, el 17 de setembre, el club organitzà la seva primera activitat[7], el que en aquell moment s’anomenava festa marítima, amb cucanya, concurs de natació amb relleus de 4 x 50 i una cursa per a menors de 15 anys, amb premis en metàl·lic, en un intent evident de motivar el jovent a interessar – se per la natació i ha participar en la nova entitat.

Un Campionat de Catalunya a Sant Feliu de Guíxols.

Els Banys de Sant Elm, havien nascut en un municipi d’estiueig com un negoci amb unes instal·lacions vinculades als estiuejants i amb competicions estacionals organitzades per a ells. Amb el naixement del club de natació Guíxols, els Banys es vinculaven a un altre fenomen, l’increment d’entitats esportives i el creixement de competicions públiques. En aquest sentit, hem de remarcar la perfecta simbiosis que s’establi entre els Banys i el club de natació. Així, els Banys tenien una afluència de públic notable i el club disposava d’unes instal·lacions d’altre manera inabastables.

Després de l’aturada obligada pel període hivernal, calia posar fil a l’agulla per a preparar el campionat així com les activitats de la primera temporada completa del club. Els treballs s’iniciaren amb una reunió general de socis i afeccionats el 15 d’abril de 1923[8] i les activitats del club arrencaren el 17 de juny amb diverses proves encaminades a establir una classificació entre els socis del club i com a base per a la formació d’equips de waterpolo. Per tal de donar suport al club i col·laborar en l’organització dels propers campionats vingué a la ciutat en Joaquim Rossich, president del Club Natació Barcelona. El programa del campionat quedà definitivament fitxat pels dies 12 i 13 d’agost, amb proves de diverses distancies, salts de trampolí, relleus, waterpolo, etc. El camp de curses quedava situat dins del port, tret de la cursa de 2000 metres que se celebraria paral·lelament a l’escullera per la part de fora amb trams de 500 metres, i davant dels banys de Sant Elm, des de on el públic assistent podia seguir les diverses competicions. Els Banys varen donar les majors facilitats per a la celebració dels campionats, suspenent els serveis de banys de mar pel públic en general i venent anticipadament entrades i butaques. El campionats foren un èxit, tant de públic, que ompli les terrasses del Balneari com els camins i carreteres de la muntanya de Sant Elm, com de participació amb uns 55 nedadors dels clubs “Barcelona”, “Atlètic de Sabadell”, “Pop” de Badalona, “Arenys” i “Club de Mar”. Al vespre del diumenge es tancà els campionats amb un ball ofert als mateixos Banys. El reconeixement de tots els assistents i de la premsa local va anar per el senyor Pere Rius i especialment per en Jaume Lladó, president del Club Natació Guíxols i organitzador del campionat[9].

La celebració dels campionats va consolidar el Club Natació Guíxols i, de pas, la seva relació amb els Banys de Sant Elm. En els anys següents el club va desenvolupar totes les seves activitats als banys, aconseguint algunes temporades memorables amb el waterpolo, com la del any 1926, quan de 7 partits jugats el C. N. Guíxols en va guanyar 5, va empatar 1 i només va perdre contra el Mataró. L’equip de relleus de velocitat també guanyar tots els seus enfrontaments...menys amb el Mataró, veritable “bestia negre” dels ganxons aquell any.

...i podríem agafar un patí.

El patí a rem neix a la dècada dels anys 20 en els Banys i clubs de natació de la costa catalana, especialment a Barcelona i Badalona, on era força habitual pogué llogar, per un preu mòdic, unes embarcacions lleugeres formades per dos flotadors iguals i simètrics de proa i popa units per un seguit de bancades on s’asseia el tripulant o tripulants, ja que alguns tenien espai per dos persones. L’embarcació s’impulsava per un rem de doble pala, fent palada a un costat i l’altre. L’ús d’aquests patins es generalitzà ràpidament ja que permetien banyar-se en zones properes a les platges però en aigües més netes sense tenir que nedar molta estona. Aquests primers patins eren embarcacions petites i molt manejables. A finals dels anys 20 es donà un pas molt important, es tingué l’idea de col·locar un màstil i una vela als patins, tot i que no seria fins el 1942 que es dissenyaren les formes del casc actual del patí amb diferencies entre proa i popa per evitar la deriva, essent aquest disseny tant superior a la resta que s’adopta com a base unificadora del model de patí de vela. Cal remarcar que el patí de vela català, veritable embarcació amb denominació d’origen, es actualment l’únic catamarà reconegut com a classe per a regates.

Els Banys de Sant Elm també varen participar d’aquesta febre pels patins, bona prova d’això es que ja el 1923 s’anunciaven[10], al costat de les cucanyes i partits de waterpolo, unes “regates de patins” que es deurien portar a terme amb la petita flota de que disposava el mateix club, ja que tenim documentació gràfica[11] que ens mostra fins a 7 embarcacions d’aquesta mena. El que no hem pogut documentar es que a Sant Feliu es dones el pas del rem a la vela, possiblement per manca d’interès dels socis i usuaris de l’entitat, més interessats en la natació i les festes de l’estiu que no en la navegació.

Un trist final.

La història de l’època daurada dels Banys de Sant Elm s’acaba juntament amb el Club de Natació Guíxols, els balls i els patins a rem, la vida del senyor Pere Rius i, de fet, un estil de vida. Tot queda trencat per la Guerra Civil. Val a dir però que, durant aquests anys, els Banys de Sant Elm es convertiren en un veritable dinamitzador de la vida esportiva de la ciutat, no només per la seva condició d’infraestructura imprescindible per a facilitar la practica dels esports aquàtics, sinó per la seva condició de difusor de les practiques esportives que, si bé varen néixer com una prolongació de les activitats pròpies i elitistes de la colònia d’estiuejants, ben aviat varen ser adoptades entusiàsticament pels ganxons, produint directament el naixement del “Club Natació Guíxols” i indirectament un apropament de la gent de Sant Feliu de Guíxols a un mar que, fins a llavors, només havia estat considerat un lloc de treball i, en els pitjors dels casos, un lloc perillós on fins i tot es podia trobar la mort.

Josep Auladell Payró

Fonts:
Hemeroteca de l’arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Arxiu d’imatges de l’arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Bibliografia:
CAÑADAS CÓZAR, ROCIO. (2002) L’evolució dels Banys de Sant Elm (1895 – 1970). Sant Feliu de Guíxols: I. E. S. Sant Feliu.
PERNAU, G. (2008) Sportman: Les millors imatges dels pioners de l’esport català. Barcelona: La Magrana; Ajuntament de Barcelona.
PUJADAS, XAVIER; SANTACANA, CARLES. (1995) Història il·lustrada de l'esport català. Vol. 1(1870-1931). Barcelona: Columna.
PEDREIRA FONT, RICARD. (2007) Navegando en patín a vela. Badalona: Editorial Paidotribo.
[1] AMSFG. Hemeroteca. L’avi muné, núm. 218, 8 de juliol de 1922, pàg. 1
[2] AMSFG. Hemeroteca. L’avi Muné, núm. 220, 21 de juliol de 1922, pàg. 3.
[3] AMSFG. Hemeroteca. L’avi Muné, núm. 224, 19 d’agost de 1922, pàg. 3.
[4] AMSFG. Hemeroteca. El Programa, núm. 961, 26 d’agost de 1922, pàg. 11.
[5] AMSFG. Hemeroteca. L’avi Muné, núm. 228, 16 de setembre de 1922, pàg. 2 – 3.
[6] AMSFG. Hemeroteca. L’avi Muné, núm. 229, 23 de setembre de 1922, pàg 2 – 3.
[7] AMSFG. Hemeroteca. L’avi Muné, núm. 228, 16 de setembre de 1922, pàg. 2 – 3.
[8] AMSFG. Hemeroteca. L’avi Muné, núm. 258, 14 d’abril de 1923., pàg. 3
[9] AMSFG. Hemeroteca. L’avi Muné, núm. 276, 18 d’agost de 1923, pàg. 3
[10] AMSFG. Hemeroteca. El Programa, núm. 1009 de 31 de juliol de 1923
[11] AMSFG. Arxiu d’imatges. Fons Carme Arxer. Reg. 13145